Avui compartim amb tu un conte sufí el qual ens convida a reflexionar sobre la vida i com aconseguir la felicitat.

Un deixeble va preguntar al seu instructor:
– Mestre, vull saber el que més sorprèn dels éssers humans.
El seu mestre va contestar:
– Es confonen molt i sempre ho fan tot al revés.
I segueix el mestre:
– Tenen pressa per créixer, i posteriorment sospiren per la infantesa perduda.
– Perden la salut per tenir diners i després perden els diners per tenir salut.
– Pensen tan ansiosament en el futur que descuiden el present, i així, no viuen ni el present ni el futur.
– Viuen com si no anessin a morir mai i moren com si no haguessin viscut.

Vius tot el possible el moment present? Agraeixes totes aquelles experiències que et brinda la vida i les aprofites per a créixer? Gaudeixes el temps que passes a soles o amb els teus éssers estimats?

La felicitat no és una meta, és un camí. És viure el dia a dia, agraint el que ens ve i ens ajuda a créixer i gaudint del moment present. No té a veure amb l’alegria, tampoc amb l’eufòria, més aviat amb viure en coherència i equilibri emocional.

 El que quiere ser constante en la felicidad debe cambiar frecuentemente.

Anthony de Mello