Un famós guerrer va anar de visita a la casa d’un mestre Zen. Al arribar es va presentar a aquest explicant-li tots els títols i aprenentatges que havia obtingut en anys de sacrifici i llargs estudis. Després d’aquesta gran explicació li va dir que havia vingut a veure’l per a que li ensenyés els secrets del coneixement Zen.
El mestre, impassible, es va limitar a convidar-lo a seure i a oferir-li una tassa de te. Aparentment distret, sense donar mostres de preocupació, el mestre va començar a abocar el te en la tassa del guerrer i, tot i que ja estava plena, va continuar abocant-li tot i mentre la tassa anava vessant.
Consternat, el guerrer, va advertir al mestre que la tassa ja estava plena i que el te s’estava escorrent per la taula. I llavors el mestre va respondre amb tranquil·litat:
-Exactament senyor. Vostè ja ve amb la tassa plena. Com podria aprendre alguna cosa?
Davant la incrèdula expressió del guerrer, el mestre va emfatitzar:
-A menys que la seva tassa estigui buida, no podrà aprendre res.

Aquest conte Zen ens parla sobre la humilitat. La humilitat en relació a l’aprenentatge, al creixement personal, a la millora. Ja que, com ens diu, si anem amb una actitud tancada, de que ja ho sabem tot , de que la nostra veritat és la veritat real i absoluta, no podrem aprendre mai res. Ni del món ni de nosaltres mateixos. Per a aprendre, per a conèixer-nos millor, hem de tenir una actitud oberta, hem d’acostumar-nos a fluir. No vol dir que de cop ho comencem a qüestionar tot i a no aferrar-nos a cap veritat, sinó que podem començar per estar més oberts i a qüestionar-nos algunes de les nostres creences o ‘’veritats’’.