En un lloc remot de la selva habitava un bell i jove elefant, que estava en edat de casar-se. Encara no havia trobat una elefanta que li robès el cor, no obstant, una tarda qualsevol, va veure en la llunyania un ramat d’elefants que s’acostava cap a on estava junt a la seva família. Dins del ramat hi havia una bella elefanta, de la que es va quedar totalment enamorat.  Els dos ramats es van unir i l’elefant va començar a caminar al costat d’ella. Van començar a parlar i aviat es van adonar de que tenien molt en comú. I així, amb el pas dels dies, ambdós es van enamorar perdudament i, en pocs mesos, van anunciar a tots que havien pres la decisió de casar-se.

Els dos ramats d’elefants , llavors, es van sentir molt feliços. Feia molt de temps que no celebraven un casament i els enamorats feien una parella meravellosa. Algunes de les elefantes més grans es van dedicar a que els nuvis tinguèssin un bon aixovar de bodes. Unes altres, es van disposar a dissenyar el menú per a l’esdeveniment de l’any. Els elefants mascles, per la seva banda, no van tardar en disposar-se a construir un gran menjador. Allà es faria el casament i el ball reglamentari. Tots assistirien i seria un esdeveniment inolvidable. Aquells dies tot era alegria i festivitat i en un obrir i tancar d’ulls va començar a aproximar-se el dia del casament.

L’elefant enamorat va encarregar les aliances a un amic seu, que era un gran joier. Els anells van ser fets pacientment i , finalment, van quedar preciosos. I, a un dia del casament, l’elefant enamorat va rebre la notícia de que ja estaven els anells enllestits i va anar ràpidament a buscar-los. Quan va veure els anells va quedar embadalit i va felicitar al seu amic per aquesta excel·lent obra d’art. Content, va carregar els anells a la trompa i es va disposar a tornar cap a casa. Ja només li faltava el vestit per a la cerimonia, anava pensant quan estava al costat del rierol. Tan distret estava, que no es va fixar en l’enorme pedra que hi havia en el camí. I sense adonar-se’n, va ensopegar i caure dins del rierol. Va ocòrrer tan de seguida que, l’elefant , només va poder lluitar per a incorporar-se. I ho aconseguí, no obsant, va mirar la seva trompa i es va adonar de que havia perdut un dels anells de bodes.

L’elefant va caure en desesperació. Va començar a còrrer en paral·lel al rierol en busca de l’anell perdut. Furgava aquí i allà, però tot era inútil. Un objecte tan petit era difícil de trobar. I quan més explorava en el rierol, més perduda semblava la joia i més desesperació es dibuixava en el semblant de l’elefant.

Un mussol, curiós, havia observat part de l’escena. «Calma’t!» li exclamà. Però l’ansietat de l’elefant enamorat va crèixer en sentir l’ordre. Va pensar que el mussol no entenía la seva preocupació. El casament havia de celebrar-se en un dia i no havia temps per a fer un nou anell. Què pensaria la núvia? I què pensarien tots? Això és el que passava pel cap de l’elefant mentre seguia removent tot el rierol. Llavors el mussol va dir: «Escolta, queda’t quiet. Tot es solucionarà. Se del que et parlo». L’elefant va recordar que el mussol era famós per la seva saviesa, així que aquest cop va decidir obeir-lo. I es va quedar quiet completament per uns minuts. Aviat, les aigües del rierol es van calmar, els sediments van tornar al fons i l’aigua en calma va deixar que la llum arribés fins al fons. Llavors, l’elefant va poder veure l’anell i el rescatà.

L’elefant enamorat va aprendre una gran lliçó. La seva desesperació havia generat corrents en l’aigua, impedint veure l’anell. Va agraïr al mussol l’ensenyança i va tornar a casa amb moltes ganes de disfrutar aquell dia.

Aquest conte tracta sobre la importància de mantenir la calma en les situacions de desesperació. Sobre com el nostre estat mental remogut i desesperat no ens ajuda a veure les coses amb claredat. Quan visquem una situació de desesperació, encara que sembli que la solució és impossible i ens envaeixi l’angoixa, recordem aquest conte. Parem un moment, respirem, deixem que passin uns minuts, hores o dies, el que sigui necessari, i de ben segur que trobarem la resolució al nostre problema.