Una nit, un vell indi es va asseure sota el cel estrellat i va convidar al seu net a seure amb ell. Li va explicar anècdotes de la seva història que van trascendir i el van convertir en el vell savi que tots consideràven.

Li anticipà que li explicaría quelcom que el marcaria per sempre, i aquesta fou la conversa que van tenir i que segurament el jove mai va oblidar:

-Saps, en el nostre interior tots tenim dos llops, constanment ambdos tenen una lluita imparable, una baralla tan terrible que no a totes les persones els hi és fàcil lidiar.

-Dos llops? Com és això avi? – Amb ingenuïtat i sorpresa va preguntar el petit.

-Si, tots en el nostre interior tenim dos llops totalment distints; un és dolent perquè representa tots els mals sentiments que poden existir en l’èsser humà: enveja, ira, gelos, orgull, cobdícia, ressentiment, pors, mesquinesa, culpa, ego, autocompassió i arrogància.

El vell va mirar al nen per a comprobar que encara tingués la seva total atenció, i va continuar:

-Però l’altre representa tot lo bo: amor, alegría, esperança, generositat, pau, feu, bondat i veritat, li va dir l’indi al seu petit net.

Llavors, el nen va preguntar:

-I quin és més fort avi? Quin és el llop que guanya?

Al que l’avi li va respondre:

-Això, petit, depén de cadascú. Quin llop alimentaries tu?