T’has aixecat alguna vegada sentint una calma i una felicitat envoltants, sense motiu aparent? T’has descobert, automàticament, preguntant-te a tu mateix “Per què” et sents així?  Segurament t’has sorprès en adonar-te que, curiosament,  tot el que t’envolta segueix igual.  No trobes cap raó a aquesta felicitat i insisteixes en seguir buscant alguna causa. ¿Per què estic feliç?

Bé. ¿I si, simplement, respires fons, abraces el moment i agraeixes el que està passant dins teu? No hi ha cap motiu ni ha d’haver-ne. La resposta és aquest mateix instant i aquest mateix silenci. No és que avui hagi sortit el sol i ahir plogués. No és que tinguis més menjar a la nevera, o que hagis rebut algun missatge inesperat. No és que tinguis més diners al compte corrent. No és diumenge, ni sona a la ràdio la teva cançó preferida. Res. No passa res. Però et sents en plenitud. Sents que ets feliç aquí i ara, i el més important: sents que tot està bé així. No canviaries res.

Però, llavors, què ha passat? La única cosa que està canviant ets tu. És el teu interior. La teva manera de veure el que hi ha fora. La teva interpretació del que, en realitat, és exactament el mateix que ahir- i que, probablement, sigui  demà-.  Deixa d’esperar a que brilli el sol més que ahir, a que et diguin lo molt que t’estimen, o al fet que t’arribi el la colònia que vas comprar per internet. Si tens el poder de donar-li qualsevol sentit al que és extern, fes-lo servir. I si no saps com, practica.  Tens l’eina més poderosa a les mans. RES ni NINGÚ pot fer-te infeliç sense el teu consentiment. Obre les portes a l’esdevenir. Deixa’t anar al que vingui i rep-ho en forma d’aprenentatge -encara que aparentment sigui dolorós-. Res passa en va ni està determinat a castigar-te. Pren-t’ho com un missatge, llegeix-lo i, aleshores,  entendràs el per què que estàs buscant.

Text de Gemma Vidal